Les jugades intermèdies

Una dècada després del seu debut literari amb Mat en 30 (Ajuntament de Barcelona, ​​2004) i de la seva col·laboració en l'antologia Al voltant d'un tauler (Pàgines d'Escuma, 2005), David Vivancos Apelluz reprèn la ficció escaquista amb una nova col·lecció de trenta històries que giren al voltant del joc de reis.

En les pàgines de Les jugades intermèdies tenen cabuda els grans mestres que traslladen els seus brillants estratègies de dins a fora del tauler; els equips d'aficionats que sacrifiquen el vermut per competir els diumenges al matí; els campions socials i els escaquistes excèntrics que participen en un obert internacional; els botànics que cullen dames i alfils; els perversos empleats de banca que tiren la partida en horari laboral.

Hi ha lloc per a les narracions de tall fantàstic i també per a les històries de incòmoda versemblança. I per als tipus rars i els tramposos i, sobretot, per als perdedors que tant fascinen a l'escriptor. Per haver, hi ha fins espai per als microrelats que, com les jugades intermèdies en les partides d'escacs, s'entremesclen amb la resta de contes d'aquest llibre amb l'objecte d'estimular el lector, de mantenir-lo alerta fins a l'últim paràgraf, no vagi a escapar el doble sentit d'un relat o un escac que de malbaratar el pla de joc desenvolupat.

I també, és clar, per la ironia, la crítica i el sentit de l'humor marca de la casa que els lectors esperen trobar en els textos de l'autor.